Les seues històries

Huí és un dia d'estos que penses molt amb les persones que t'han marcat més en la teua vida o simplement que t'han fet sentir de forma diferent amb les seues històries.
Farà unes setmanes vaig descubrir la vida d'una persona que em va deixar bocabadada i ahir també em van contar una altra història d'estes que et fa pensar i reflexionar més sobre la vida de les persones. Pots arribar a pensar que hi ha gent molt afortunada i altra, que sense saber perquè, no ho és tant. Hi ha vides molt difícils de viure i que solament s'entenen profundament si ets tu el que l'estas vivint. Però el simple fet de poder reflexionar sobre eixes vides, ja és intentar clavar-se en el seu lloc, en la seua pell. Jo valore molt a aquestes persones perquè, crec, que tenen més vida viscuda en meys temps, que la vida els fa aprendre les coses més ràpid per tindre que sobreviure a les situacions complicades, han de demostrar tot el que poden fer, tot el que surt del seu cor...
Simplement volia reflexionar un poc sobre aquest tema. Sé que dóna per a molt. Si algú es sent indentificat sols dir-li que valore la seva valentia, perquè per a mi, són uns herois de la vida!

Amb música dins del cos...

Avuí vos parlaré d'una experiència que vaig tindre el dilluns passat a la meua escola, a l'Esmuc.
El departament de direcció va organitzar una masterclass amb el director de la OBC (Orquestra de Barcelona i nacional de Catalunya), Eiji Oue. Va ser tota una experiència poder compartir Egomnt i la 5º simfonia de Beethoven amb la seua musicalitat, personalitat i gust. Els directors van acabar molt contents per haver pogut tindre una orquestra amb la que treballar, però està clar que els músics estem més que agraïts per haver pogut viure aquestes 4 hores tant intenses de bona música.
Jo, personalment, vaig viure moments innoblidables com poden ser, les mirades que em feia Oue dient-me de tot i a l'hora deixant-me lliure per poder expressar al meu gust, o ensenyant la disciplina d'una orquestra als directors, o les entrades que desprenien tanta força... Podriem dir que és: "pequeño pero matón".
Per sorpresa em vaig enterar que Eiji Oue la propera temporada serà l'última que estarà a l'OBC.
Bé, sols dir que directors amb aquestes ganes de fer música, aquesta tensió sonora que porta dins del seu cos, l'expressivitat musical, aquesta importància a la música i no a la tècnica, etc. no hi ha tants!!!!

Han passat dos anys i mig...

Ja estàs ací... per fí t'he fet vore el món... Han passat dos anys i mig des que un gran amic em va donar la idea de crear-te per poder contar tot el que vivia a la nova ciutat, Barcelona. Ara, este és el meu tercer any "aquí" i sé que et podria haver escrit moltes coses, però últimament pot ser més...

Ara comence una nova etapa i m'agradaria compartir-la amb tu. Espere que el temps no em faça esclau per poder donar-te l'atenciò que et fa falta. Els dos sabem que En el camí que anem a emprendre ens podem trobar de tot. Intentarem compartir-ho de la millor forma. Benvingut!!!